Són bons els hipopresius ?

En els últims anys , s'han posat de moda els anomemants exercicis hipopresius. Nosaltres , tenim la nostra versió d'aquests exercicis, la qual no és gaire faborable i molt menys si , com es fa actualment, és recepten a tothom com la cura de tot, sense tenir en conte l'individualitat de cada persona.

Primer de tot volem deixar clar que és un hipopresiu. Aquest exercici neix de les mans de Marcel Caufriez, fisioterapeuta, que va desenvolupar aquesta tècnica durant una investigació sobre la incontinència urinària, relacionada amb els esforços abdominals i el mal repartiment de les pressions que es produeixen a causa de la relaxació del sòl pèlvic i de la musculatura profunda de l'abdomen.

Va observar a un grup de dones que després de donar a llum, durant el post-part, volien disminuir el seu perímetre abdominal, és a dir, reduir panxa el més aviat possible i per això feien abdominals clàssics. Els resultats no van ser els esperats.No només no aconseguien reduir cintura, sinó que apareixien altres conseqüències com disfuncions del sòl pèlvic (incontinències i prolapses).

 A partir d'aquí, fa avui uns 25 anys, es va crear aquesta tècnica on l'objectiu principal era buscar un tipus d'abdominals que beneficiés a la faixa abdominal i que no tingués efectes negatius per al sòl pèlvic.

La principal diferència entre uns i altres és que els abdominals clàssics són "HIPER-pressius", és a dir, augmenten la pressió a l'abdomen i la resultant de les forces que es generen recau sobre el sòl pèlvic i empeny els òrgans cap avall. No obstant això, els HIPO-pressius segueixen un patró totalment contrari, disminueixen la pressió intraabdominal i aconsegueixen elevar (succionar) els òrgans pèlvics cap amunt.


A manera de definició, els hipopressius són "un conjunt de tècniques posturals que provoquen un descens de la pressió intraabdominal i una activació reflexa dels músculs del sòl pèlvic i de la faixa abdominal". A llarg termini, però, la seva pràctica continuadaa abdominal. condueix a un augment del to del sòl pèlvic i de la faixa abdominal, reduint de forma significativa el perímetre abdominal i el risc d'incontinència urinària i de descensos viscerals.

La nostra més sincera opinió, és que és una tècnica, que no serveix per tot, ni per tothom i que farem servir en segons quins casos com a técnica per TONIFICAR, que no vol dir enfortir, la nostra muculatura abdominal, especialment la que obre costelles, com el serrator i sempre i quant la persona entengui perfectament l'exercici, ja que pot ser perillós si no es fa bé.

Llavors hem direu, com ho hem de fer , doncs ?

En el següent post, us direm com fer-ho. Serà d'una forma natural, seguint la nostra forma natural de respirar i sobretot, INDIVIDUALITZANT el tractament.

L'evolució de l´ésser humà. Estem preparats per córrer ?

Córrer, és una moda, o ja és una cosa present en els gens del ser humà ?. Estem preparats per córrer? Que penseu….. Jo crec que un SI , i ben gran. 

L'ésser humà posseeix una sèrie d'atributs anatòmics i fisiològics que no estan presents en cap altre primat i que ho converteixen en un corredor natural. 

Hi ha diferents estudis, però especialment els de Daniel Liberman, que indiquen que l'ésser humà necessitava d'ell mateix per realitzar totes les tasques diàries com caçar (animals més grans que nosaltres), pescar, sembrar, moure's en estacions, fugir inclusivament. Creieu que córrer no formava part d'aquestes tasques i era intrínsec de l'ésser humà? No és que volguéssim córrer, havíem de fer-ho!!! .

L'ésser humà, va evolucionar, del primat en ser que som en avui dia, gràcies a la seva necessitat de caça. Realitzaven llargues distàncies corrent per seguir a la seva presa. Aquesta teoria trenca amb la hipòtesi més acceptada, que indica que córrer és una mera conseqüència de l'habilitat humana de caminar. La teoria clàssica, proposa que els homínids 'van decidir' posar-se en peus per veure millor al lluny en l'àrida i extensa sabana. Les altes herbes seques no permetien veure l'horitzó als 'homos' i per això, els guardians i caçadors de les tribus van començar a alçar la seva esquena per aconseguir-ho. La selecció natural va afavorir a aquells que ho feien i a poc a poc, al llarg de milions d'anys les característiques anatòmiques van ser variant per donar forma a un disseny anatòmic preparat per caminar.

Córrer permetia als homínids caçar. Abans que els nostres avantpassats fabriquessin arcs, fletxes, xarxes o llances, no podien aconseguir la carn d'una altra forma més que corrent, amb astúcia i habilitat. Córrer va suposar per a l'home un subministrament de nutrients necessaris per al creixement del seu cervell, com la grassa animal i les proteïnes.


No obstant això, perquè van triar córrer si és molt més car energèticament, menys segur i més difícil que caminar? L'explicació que els científics donen a aquesta incongruència evolutiva és una sèrie d'exemples d'algunes situacions en les quals un homínid tingués avantatge sobre la resta d'animals només per córrer. Però no córrer a grans velocitats, alguna cosa que l'home no pot aconseguir -és un dels mamífers més lents- sinó córrer llargues distàncies a ritme regular.


Hi ha una sèrie d'atributs i adaptacions que ens diferencien dels altres animals i ens van permetre evolucionar fins al dia d'avui:

1-Atributs energètics

Que capacitats anatòmiques i fisiològiques té l'ésser humà que ho fan un corredor natural a diferència d'altres primats?

- Tenim la millor capacitat articular en totes les nostres parts: turmells, genolls, maluc, etc. que ens permeten tenir els rangs de moviment necessaris per córrer.

- Posseïm tendons i lligaments disposats de tal forma que en córrer funcionen com a bandes elàstiques, amb la capacitat d'estirar-se i absorbir l'energia durant una fase de la mecànica i després “deixar-se anar” per crear energia elàstica o lliure, permetent una eficiència en córrer, que no posseeixen altres primats i solament tenen en millor disposició els animals més ràpids que els humans. Exemples importants d'aquests tendons són el tendó d'Aquil·les i el tendó de l'arc longitudinal del peu, protagonistes principals d'absorbir i alliberar energia durant el córrer. Per això, és importantíssim, deixar al nostre peu que treballi de forma el més natural possible i no cobrir-ho de capes i capes d'amortiment i de sistemes i sistemes de protecció que no tenen cap base científica del seu ús i que van a interferir en el correcte funcionament del mateix.

- Peus més petits i lleugers en relació a la resta de la cama, fent que menys pes sigui traslladat durant la fase de canvi, vols provar al fet que em refereixo? Prova córrer amb unes sabates pesades durant 3 minuts, i després intenta-ho immediatament amb les sabates més lleugeres que tinguis, veuràs la diferència!!

Un estudi publicat en la revista *Journal *of Experimental *Biology exposa que els dits curts del peu humà augmenten l'eficiència de la carrera, en comparació del peu d'animals amb dits proporcionalment més llargs i, per tant, dissenyat per a activitats prènsils, etc.
L'estudi prova que augmentar la grandària del peu només un 20% doblega l'esforç mecànic del peu. Fins i tot el fet que el dit gros del peu, el principal enlairament i l'últim a abandonar el sòl, estigui alineat amb la resta, facilita la carrera. Córrer descalç no és un detall menor.


2- Atributs d'equilibri i estabilització

En córrer i a causa de la naturalesa més dinàmica i ràpida dels moviments involucrats, hi ha una fase de permanència en un peu, en termes senzills, córrer és saltar d'un peu a un altre, fet que genera requeriments d'estabilització addicionals pel qual l'ésser humà posseeix unes peces imprescindibles en el seu xassís.

- Glutis desenvolupats, sobretot el gluti màxim, és aquest gran múscul responsable d'estabilitzar el tronc i la postura en córrer, prepara la cama per aterrar disminuint la velocitat i és el múscul que crea la major propulsió cap a endavant mentre correm. Has vist algun esprínter sense Glutis desenvolupats? 

- La presència d'altres músculs, com el gluti mitjà i mínim, fan una funció d'estabilització ràpida i entonació del maluc i el tors durant el córrer, usualment atrofiats en la població moderna per tantes hores asseguts.

- La relació entre cames i braços, la cintura més estreta i les espatlles més amples, permeten que en córrer, el cos pugui auto-balancejar-se, en crear-se la rotació natural de la part baixa, els braços i espatlles al costat de la capacitat del maluc permet contra-balancejar el tors, fent fàcil mantenir-se estable i dret.

3- Adaptació esquelètica

Córrer és una activitat de càrrega al cos humà, cada vegada que fem un pas hem de resistir durant fraccions de segon entre 2 i 3 vegades el nostre pes, és natural llavors que si evolucionem per córrer, el cos hagi creat mecanismes que permetin dissipar aquestes forces millor, en cas contrari, eventualment comencés a danyar-se i trencar-se, tal com succeeix amb aquells corredors que sobreentrenen o estan començant a córrer.

- La capacitat articular, permet que el nostre cos funcioni, si s'utilitza la mecànica correcta, com un gran amortidor, dissipant la càrrega a tot el llarg de la cadena corporal sense sobrecarregar un àrea o articulació especifica.

- Les articulacions expandides, aquelles amb major àrea de contacte, com els genolls, maluc i vèrtebres. Imaginin trepitjar sobre una pedra punxaguda o sobre una pedra plana, en tots dos casos estem col·locant el nostre pes, però en incrementar l'àrea de contacte com en la pedra plana, el pes es distribueix més fàcilment.


4- Adaptació tèrmica

L'adaptació tèrmica és potser la més important, ja que permet a l'ésser humà ser un corredor de llargues distàncies excepcional, l'home va evolucionar per dissipar la temperatura corporal més eficientment que qualsevol altre animal.

- Via la capacitat de suar, tenim la capacitat de termo regular millor i més eficaçment el nostre cos que un altre animal, inclusivament millor que uns altres que utilitzen el mateix mecanisme com el cavall, a causa de la falta de vellositat corporal, som reguladors òptims. Gràcies a aquesta adaptació, l'ésser humà sense ser més ràpid que una gasela, és capaç de guanyar-li a aquesta en la distància.

Tots aquests atributs i adaptacions fan de l'ésser humà, una meravellosa màquina per córrer, lamentablement córrer ja no és una necessitat en gairebé totes les societats actuals, sinó un hobby, la necessitat més gran potser sigui la de córrer sota un sostre quan comença a ploure, així i tot, cal deixar clar que encara que el corredor modern s'hagi convertit en un corredor amb lesions, la causa ara com ara no és i durant segles no serà, la impossibilitat o la incapacitat de l'ésser humà de córrer llargues distàncies i amb la mínima protecció possible!!!

Pretenem carregar-nos milions d'anys d'evolució, amb el calçat actual, que solament té una evolució d'uns 40 anys ? Som més llests que la nostra pròpia evolució ?

“Quan comparem la grandària i desenvolupament muscular de les cames de l'ésser humà en proporció, amb la de qualsevol dels animals més ràpids, podem entendre que solament Déu sap quants milers d'anys l'home ha hagut de ser un corredor de distància, molt més competent que la majoria dels animals. A causa que la grandària i el desenvolupament encara es mantenen, llavors és segur que l'habilitat està allí, solament que latent i pot ser més o menys desenvolupada a qualsevol moment”
Arthur Newton “*Running” 1935.

Escrit de Fisio La Vall del Corb a la web de HommoSandals Pirineo www.hommosandals.com

VivoBarefoot One

Aquestes son la versió d'asfalt, que ens va facilitar per provar el David Pallàs, de la casa Vivobarefoot. Sincerament , vaig quedar prendat d'aquest calçat. Lleuger, flexible, amb una horna molt espaiosa pels meus dits ( tot i ser un 43 ). És el model del 2014

Un pes molt lleuger, 204 gr, amb un DROP 0 i una amortiguació de 6 mm  si contem la plantilla de 3 mm.

Presenta com a destacable la zona de la horma. Ven ampla pels nostres dits, amb un upper ven gran per a que'ls nostres dits encara gaudeixin més. És el model amb més amplitud a la zona de l'horma de Vivobarefoot.

El cordatge és el tradicional, però perfecte,ja que no és deslliga fàcilment i no hi ha perill de que s'enganxi enlloc, fet que ens ho facilita els cordons semiplans.

La sola d'aquesta sabata és de 3 mm i si afegim la plantilla passa a 6 mm. Té, per mí, l'amortiguació suficient per notar tot el que trepitges, però amb la seguretat de que no et passarà res.

Està formada per un dibuix característic de Vivobarefoot , en forma de polígons hexagonals, que aparentment tenen una bona resistència i durada.Té una boníssima flexibilitat, característica important en un bon calçat minimalista.

En definitiva, és un calçat excepcional, que compleix amb totes les característiques, que ha de tenir, un calçat minimalista, que ens pot servir perfectament per córrer per asfalt, camí de terra i fins i tot en el nostre dia a dia.

Vivovarefoot Trail freak

Fa temps que les volia provar. És una marca que vaig conèixer, en un inici, al entrar, al món minimalista. Aquesta marca és la  VivoBarefoot. Gràcies al company David Pallas, que ens les ha deixat,  hem pogut testar aquesta marca.  En aquest cas, començarem per la versió per muntanya. Les VivoBarefoot Trail freak.

És un calçat força minimalista, amb 0 DROP, 7mm d'amortiguació ( amb tacs inclosos de 4mm ) força flexibilitat i una estructura sense soport per l'arc, que et deixa sentir el que trepitges, però alhora et protegeix correctament, gràcies a una petita protecció que també hem vist en les Fivefingers Spyridon LS . EL seu pes és de 284 gr

Com hem dit porta uns tacs de 4mm amb una distribució en petit nombre, fet que fa que siguin més adequades per terrenys inestables amb fang o herba o terra suelta. La sensació sobre camins era molt pesada però en canvi corrent sobre herva i en baixada s'agafaven perfectament.
La durabilitat de la sola bé donada per la superfície on correm, per lo que desaconsello fer-ho per camins secs i durs.

També tot i que la que vaig provar era un 44 de número, presenta una horna una mica estreta pel meu gust , en comparació a les Merrell Vapor Glove o amb unes de la mateixa casa , però d'asfalt, les VivoBarefoot One( i això que aquestes eren un 43 ). El sistema de subjecció és correcte, te les deixa ben subjectes al peu, però amb un cordó una mica llarg, que fa perillós passar per segons quins llocs on és podria enganxar i provocar una mala caiguda.( Sembla que en el model del 2015 això està corregit, portant un sistema com les Spyridon LS )

Un detall que m'ha agradat és que porta plantilles extraïbles que ens poden permetre millorar les sensacions dels nostres peus.

Fivefingers Spyridon LS

Per començar , farem una mica d'història. Les VFF són les primeres sabatilles minimalistes que es van usar com a tals. Fins avui la gamma VFF no va tenir productes purs per a carreres de muntanya. Ara repasarem una mica la seva història. Convenceran o no, però si a USA es venen cada any diversos milions de Five Fingers, millor intentar entendre les raons.

Estem en 2006. Marc Bramani (nét del fundador Vitale BRAMani) entusiasta dels esports marins, ha llançat una sabatilla nàutica per a vela, caiac i winsdurf amb màxim adherència i llibertat. Les Five Fingers. Un dia rep una estranya sol·licitud: Un tio que es fa dir "Barefoot Ted" vol utilitzar aquestes gomes nàutiques ... per córrer la Marató de Boston, la més antiga i prestigiosa (entre els corredors de veritat) del món. Ted McDonald insisteix i insisteix fins que el mateix Marc accedeix i fins i tot dóna difusió pública al repte: Aquí teniu la nota de premsa original, històrica. Ted compleix en 3h20m i la bola de les VFF com a primera "sabatilla de córrer descalç" tira a rodar entre petits cercles alternatius batejada ja com barefoot running. En el futur es coneixerà a aquesta categoria de calçat per córrer com "sabatilles minimalistes".

Una vegada explicat això, que crec que molts no saben, els sorprendrà l'origen d'aquest calçat, us comentaré que feia temps que anava darrera d'aquestes bambes i a finals d'aquest estiu passat van caure a la saca. Al principi hem va costar una mica de ficar-me aquest calçat tant peculiar. Però a dia d'avui és com ficar-me un guà als peus. He de dir que degut al calçat tradicional que havia portat de sempre, un calçat amb una part , normalment, de davant estreta, el meu cinquè dit, especialment del peu dret, és ficava a sota del quart. Actualment, això ja és història.

Quant les portes , us ben asseguro que no passes desapercebut !!! Quin fart, la gent de mirar-te els peus i al.lucinar, especialment la canalla.

Son unes bambes per córrer per terreny com camins, muntanya, alta muntanya..... Porten uns bons tacs a sota, que s'agafen perfectament i una protecció a la zona interna del peu per protegir una mica de l'impacte amb pedres en córrer per muntanya.

Són les bambes amb que jo actualment gaudeixo més. Hem donen la protecció necessària i amb el drop i amortiguació que el meu cos pot suportar. Hem permeten utilitzar a tope tots els dits i sentir tot el que fan els meus peus.
Tenen un pes lleuger ( 204 gr), no tant com les Merrell Vapor Glove, però no ho noto, si que noto, el peu més protegit alhora de córrer.

Com les Merrell Vapor Glove, et permeten tindre el peu en total llibertat, ja que no són gens rígides i és deformen per a que el teu peu s'adapti en tot moment sobre la superfície per la que estàs corrent.Les meves sensacions a nivell de muntanya, són com les de portar uns peus de gat que s'agafen superbé i alhora unes sabatilles de pes ploma, que hem permeten pujar de forma més lleugera.

Si que us diré que és un calçat que requereix una bona adaptació, com tot calçat minimalista, però que un corredor iniciat, amb una bona pauta d'ADAPTACIÓ, pot aconseguir portar de forma correcta.  Jo , quant fa bon temps , les porto sense mitjons ( que també són de dits ) per notar millor les sensacions i millorar l'adaptació dels meus peus.

Merrel Vapor Glove

Iniciem les entrades on parlerem de material amb la que va ser la meva primera adquisició i experiència amb el tema del minimalisme, les Merrell Vapor Glove.

Jo en principi buscava unes fivefingers però degut al meu pressupost, vaig tindre que deixar-les momentàniament apartades. Tot i així, no és un calçat econòmic. Llavors el noi de la botiga hem va donar a provar les Merrell Vapor Glove i encara recordo les meves primeres sensacions. No podeu arribar a imaginar la sensació de llibertat que van experimentar els meus dits i la lleugeresa dels meus peus.

És una bamba d'asfalt, de només 6mm de sola, DROP 0( diferència d'alçada del taló i la part anterior ), uns 166 grams i amb una part anterior superampla per a que els dits del peu NADIN !!!..... i no estiguin comprimits com en altres calçats tradicionals.

Recordo el primer dia que les vaig estrenar. Va ser com a calçat del dia a dia, per anar acostumbrant els meus peus i va ser durant una visita a una pacient on vam anar a veure com corria i durant el camí hi havien troços amb pedretes. Semblava un fakir passant per sobre d'una taula amb punxes !!! Però poc a poc els meus peus es van anant ADAPTANT i cada vegada les portava més estona, no notava tant les pedres, vaig iniciar-me en el mon del corredor i fins i tot, tot i que són d'asfalt, les vaig fer anar per camins i montanya durant les meves vacances. Una passada !!!

Com a corredor novell,hem van facil.litar treballar molt bé la part de tècnica de cursa, ja que en facilitaven l'entrada de mig peu cap endevant. Són unes bambes on és poden veure tots els trets que tindríen que tenir en un principi, un bon calçat ( drop vaix , flexibles, pes lleuger d'uns 166 grams !!!, sense amortiguació, cómodes.... ).  

Però no tot van ser flors i violes. Per arrivar a portar-les vaig tindre que fer un treball important a nivell dels meus bessos i soli i treballar la tècnica de cursa. És una bamba amb la que he gaudit molt però que desaconsello a qui tingui problemes a nivell dels bessons i soli, no només perquè fa treballar de forma extra els músculs abans anomenats, sinó, sobretot, que per mí, és una mica bastant radical al tenir només 6 mm totals d'armortiguació.

Cada corredor ha d'anar a trovar les bambes que li permetin de forma segura ADAPTAR-SE a una forma de córrer més natural, i tenint en conte les seves condicions físiques i posibles lesions. En aquesta ocasió, no ha sigut el meu cas. Jo he necessitat d'una mica més de protecció, la qual he conseguit, gràcies a les bambes de la próxima entrada, les Fivefingers Spyridon MR. Tot i així no deixen de ser unes magnífiques bambes ja que et permeten gaudir molt més de les sensacions del terreny per on corres i tenir la sensació de que vas quasi descalç.

Espero que us hagi agradat i us espero en la próxima entrada !!!

Nova etapa i nou projecte

Bones a tots novament. Ara tot just queda  menys d'un mes per fer 1 any que estic en funcionament. Han passat coses molt bones, he conegut moltes persones de tot tipus , he tornat a gaudir de la meva professió com un nen petit.... Tot i així hi ha hagut alguna que altra mala experiència o decepció.

Torno a funcionar com a jo, com era l'ideia del projecte en els seus orígens i no tinc cap vincle amb cap marca ni botiga de material esportiu. Això sí, col.laboro i col.laboraré amb qui fagi falta, no seré mai més propietat de ningú, això ho tinc clar !!!
Antigament col.laborava amb la botiga TRACK, però ja és aigua passada.Li desitjo tota la sort que el destí li tingui concebuda, però jo no vull ser ja mai esclau de ningú.

Actualment col.laboro amb Feetback Running de Térmens i amb Bici 3.0 de Tàrrega,com a botigues i els 100X100 Fondistes de Tàrrega i la Joventut Atlètica d'Arbeca,com a clubs de corredors,   i espero que a la llarga siguin moltes més.

Ara us vull parlar del nou projecte per aquest blog. Vull iniciar una sèrie d'entrades per tal de donar-vos la meva opinió sobre diferent material pel corredor que vagi provant. Serà desde calçat minimalista, fins a roba o complements.
Primer de tot us diré que NO TINC RES A VEURE AMB CAP MARCA NI BOTIGA DE MATERIAL PEL CORREDOR !!!
Tot el que us diré és una opinió personal i professional, com a fisioterapeuta. El material, és material que jo m'he pagat de la meva butxaca i no m'ha deixat cap botiga o marca, que quedi clar !!!

Espero que us agradi i us convido a participar donant la vostra opinió.