Són bons els hipopresius ?

En els últims anys , s'han posat de moda els anomemants exercicis hipopresius. Nosaltres , tenim la nostra versió d'aquests exercicis, la qual no és gaire faborable i molt menys si , com es fa actualment, és recepten a tothom com la cura de tot, sense tenir en conte l'individualitat de cada persona.

Primer de tot volem deixar clar que és un hipopresiu. Aquest exercici neix de les mans de Marcel Caufriez, fisioterapeuta, que va desenvolupar aquesta tècnica durant una investigació sobre la incontinència urinària, relacionada amb els esforços abdominals i el mal repartiment de les pressions que es produeixen a causa de la relaxació del sòl pèlvic i de la musculatura profunda de l'abdomen.

Va observar a un grup de dones que després de donar a llum, durant el post-part, volien disminuir el seu perímetre abdominal, és a dir, reduir panxa el més aviat possible i per això feien abdominals clàssics. Els resultats no van ser els esperats.No només no aconseguien reduir cintura, sinó que apareixien altres conseqüències com disfuncions del sòl pèlvic (incontinències i prolapses).

 A partir d'aquí, fa avui uns 25 anys, es va crear aquesta tècnica on l'objectiu principal era buscar un tipus d'abdominals que beneficiés a la faixa abdominal i que no tingués efectes negatius per al sòl pèlvic.

La principal diferència entre uns i altres és que els abdominals clàssics són "HIPER-pressius", és a dir, augmenten la pressió a l'abdomen i la resultant de les forces que es generen recau sobre el sòl pèlvic i empeny els òrgans cap avall. No obstant això, els HIPO-pressius segueixen un patró totalment contrari, disminueixen la pressió intraabdominal i aconsegueixen elevar (succionar) els òrgans pèlvics cap amunt.


A manera de definició, els hipopressius són "un conjunt de tècniques posturals que provoquen un descens de la pressió intraabdominal i una activació reflexa dels músculs del sòl pèlvic i de la faixa abdominal". A llarg termini, però, la seva pràctica continuadaa abdominal. condueix a un augment del to del sòl pèlvic i de la faixa abdominal, reduint de forma significativa el perímetre abdominal i el risc d'incontinència urinària i de descensos viscerals.

La nostra més sincera opinió, és que és una tècnica, que no serveix per tot, ni per tothom i que farem servir en segons quins casos com a técnica per TONIFICAR, que no vol dir enfortir, la nostra muculatura abdominal, especialment la que obre costelles, com el serrator i sempre i quant la persona entengui perfectament l'exercici, ja que pot ser perillós si no es fa bé.

Llavors hem direu, com ho hem de fer , doncs ?

En el següent post, us direm com fer-ho. Serà d'una forma natural, seguint la nostra forma natural de respirar i sobretot, INDIVIDUALITZANT el tractament.