Fivefingers Spyridon LS

Per començar , farem una mica d'història. Les VFF són les primeres sabatilles minimalistes que es van usar com a tals. Fins avui la gamma VFF no va tenir productes purs per a carreres de muntanya. Ara repasarem una mica la seva història. Convenceran o no, però si a USA es venen cada any diversos milions de Five Fingers, millor intentar entendre les raons.

Estem en 2006. Marc Bramani (nét del fundador Vitale BRAMani) entusiasta dels esports marins, ha llançat una sabatilla nàutica per a vela, caiac i winsdurf amb màxim adherència i llibertat. Les Five Fingers. Un dia rep una estranya sol·licitud: Un tio que es fa dir "Barefoot Ted" vol utilitzar aquestes gomes nàutiques ... per córrer la Marató de Boston, la més antiga i prestigiosa (entre els corredors de veritat) del món. Ted McDonald insisteix i insisteix fins que el mateix Marc accedeix i fins i tot dóna difusió pública al repte: Aquí teniu la nota de premsa original, històrica. Ted compleix en 3h20m i la bola de les VFF com a primera "sabatilla de córrer descalç" tira a rodar entre petits cercles alternatius batejada ja com barefoot running. En el futur es coneixerà a aquesta categoria de calçat per córrer com "sabatilles minimalistes".

Una vegada explicat això, que crec que molts no saben, els sorprendrà l'origen d'aquest calçat, us comentaré que feia temps que anava darrera d'aquestes bambes i a finals d'aquest estiu passat van caure a la saca. Al principi hem va costar una mica de ficar-me aquest calçat tant peculiar. Però a dia d'avui és com ficar-me un guà als peus. He de dir que degut al calçat tradicional que havia portat de sempre, un calçat amb una part , normalment, de davant estreta, el meu cinquè dit, especialment del peu dret, és ficava a sota del quart. Actualment, això ja és història.

Quant les portes , us ben asseguro que no passes desapercebut !!! Quin fart, la gent de mirar-te els peus i al.lucinar, especialment la canalla.

Son unes bambes per córrer per terreny com camins, muntanya, alta muntanya..... Porten uns bons tacs a sota, que s'agafen perfectament i una protecció a la zona interna del peu per protegir una mica de l'impacte amb pedres en córrer per muntanya.

Són les bambes amb que jo actualment gaudeixo més. Hem donen la protecció necessària i amb el drop i amortiguació que el meu cos pot suportar. Hem permeten utilitzar a tope tots els dits i sentir tot el que fan els meus peus.
Tenen un pes lleuger ( 204 gr), no tant com les Merrell Vapor Glove, però no ho noto, si que noto, el peu més protegit alhora de córrer.

Com les Merrell Vapor Glove, et permeten tindre el peu en total llibertat, ja que no són gens rígides i és deformen per a que el teu peu s'adapti en tot moment sobre la superfície per la que estàs corrent.Les meves sensacions a nivell de muntanya, són com les de portar uns peus de gat que s'agafen superbé i alhora unes sabatilles de pes ploma, que hem permeten pujar de forma més lleugera.

Si que us diré que és un calçat que requereix una bona adaptació, com tot calçat minimalista, però que un corredor iniciat, amb una bona pauta d'ADAPTACIÓ, pot aconseguir portar de forma correcta.  Jo , quant fa bon temps , les porto sense mitjons ( que també són de dits ) per notar millor les sensacions i millorar l'adaptació dels meus peus.

Merrel Vapor Glove

Iniciem les entrades on parlerem de material amb la que va ser la meva primera adquisició i experiència amb el tema del minimalisme, les Merrell Vapor Glove.

Jo en principi buscava unes fivefingers però degut al meu pressupost, vaig tindre que deixar-les momentàniament apartades. Tot i així, no és un calçat econòmic. Llavors el noi de la botiga hem va donar a provar les Merrell Vapor Glove i encara recordo les meves primeres sensacions. No podeu arribar a imaginar la sensació de llibertat que van experimentar els meus dits i la lleugeresa dels meus peus.

És una bamba d'asfalt, de només 6mm de sola, DROP 0( diferència d'alçada del taló i la part anterior ), uns 166 grams i amb una part anterior superampla per a que els dits del peu NADIN !!!..... i no estiguin comprimits com en altres calçats tradicionals.

Recordo el primer dia que les vaig estrenar. Va ser com a calçat del dia a dia, per anar acostumbrant els meus peus i va ser durant una visita a una pacient on vam anar a veure com corria i durant el camí hi havien troços amb pedretes. Semblava un fakir passant per sobre d'una taula amb punxes !!! Però poc a poc els meus peus es van anant ADAPTANT i cada vegada les portava més estona, no notava tant les pedres, vaig iniciar-me en el mon del corredor i fins i tot, tot i que són d'asfalt, les vaig fer anar per camins i montanya durant les meves vacances. Una passada !!!

Com a corredor novell,hem van facil.litar treballar molt bé la part de tècnica de cursa, ja que en facilitaven l'entrada de mig peu cap endevant. Són unes bambes on és poden veure tots els trets que tindríen que tenir en un principi, un bon calçat ( drop vaix , flexibles, pes lleuger d'uns 166 grams !!!, sense amortiguació, cómodes.... ).  

Però no tot van ser flors i violes. Per arrivar a portar-les vaig tindre que fer un treball important a nivell dels meus bessos i soli i treballar la tècnica de cursa. És una bamba amb la que he gaudit molt però que desaconsello a qui tingui problemes a nivell dels bessons i soli, no només perquè fa treballar de forma extra els músculs abans anomenats, sinó, sobretot, que per mí, és una mica bastant radical al tenir només 6 mm totals d'armortiguació.

Cada corredor ha d'anar a trovar les bambes que li permetin de forma segura ADAPTAR-SE a una forma de córrer més natural, i tenint en conte les seves condicions físiques i posibles lesions. En aquesta ocasió, no ha sigut el meu cas. Jo he necessitat d'una mica més de protecció, la qual he conseguit, gràcies a les bambes de la próxima entrada, les Fivefingers Spyridon MR. Tot i així no deixen de ser unes magnífiques bambes ja que et permeten gaudir molt més de les sensacions del terreny per on corres i tenir la sensació de que vas quasi descalç.

Espero que us hagi agradat i us espero en la próxima entrada !!!