Fivefingers Spyridon LS

Per començar , farem una mica d'història. Les VFF són les primeres sabatilles minimalistes que es van usar com a tals. Fins avui la gamma VFF no va tenir productes purs per a carreres de muntanya. Ara repasarem una mica la seva història. Convenceran o no, però si a USA es venen cada any diversos milions de Five Fingers, millor intentar entendre les raons.

Estem en 2006. Marc Bramani (nét del fundador Vitale BRAMani) entusiasta dels esports marins, ha llançat una sabatilla nàutica per a vela, caiac i winsdurf amb màxim adherència i llibertat. Les Five Fingers. Un dia rep una estranya sol·licitud: Un tio que es fa dir "Barefoot Ted" vol utilitzar aquestes gomes nàutiques ... per córrer la Marató de Boston, la més antiga i prestigiosa (entre els corredors de veritat) del món. Ted McDonald insisteix i insisteix fins que el mateix Marc accedeix i fins i tot dóna difusió pública al repte: Aquí teniu la nota de premsa original, històrica. Ted compleix en 3h20m i la bola de les VFF com a primera "sabatilla de córrer descalç" tira a rodar entre petits cercles alternatius batejada ja com barefoot running. En el futur es coneixerà a aquesta categoria de calçat per córrer com "sabatilles minimalistes".

Una vegada explicat això, que crec que molts no saben, els sorprendrà l'origen d'aquest calçat, us comentaré que feia temps que anava darrera d'aquestes bambes i a finals d'aquest estiu passat van caure a la saca. Al principi hem va costar una mica de ficar-me aquest calçat tant peculiar. Però a dia d'avui és com ficar-me un guà als peus. He de dir que degut al calçat tradicional que havia portat de sempre, un calçat amb una part , normalment, de davant estreta, el meu cinquè dit, especialment del peu dret, és ficava a sota del quart. Actualment, això ja és història.

Quant les portes , us ben asseguro que no passes desapercebut !!! Quin fart, la gent de mirar-te els peus i al.lucinar, especialment la canalla.

Son unes bambes per córrer per terreny com camins, muntanya, alta muntanya..... Porten uns bons tacs a sota, que s'agafen perfectament i una protecció a la zona interna del peu per protegir una mica de l'impacte amb pedres en córrer per muntanya.

Són les bambes amb que jo actualment gaudeixo més. Hem donen la protecció necessària i amb el drop i amortiguació que el meu cos pot suportar. Hem permeten utilitzar a tope tots els dits i sentir tot el que fan els meus peus.
Tenen un pes lleuger ( 204 gr), no tant com les Merrell Vapor Glove, però no ho noto, si que noto, el peu més protegit alhora de córrer.

Com les Merrell Vapor Glove, et permeten tindre el peu en total llibertat, ja que no són gens rígides i és deformen per a que el teu peu s'adapti en tot moment sobre la superfície per la que estàs corrent.Les meves sensacions a nivell de muntanya, són com les de portar uns peus de gat que s'agafen superbé i alhora unes sabatilles de pes ploma, que hem permeten pujar de forma més lleugera.

Si que us diré que és un calçat que requereix una bona adaptació, com tot calçat minimalista, però que un corredor iniciat, amb una bona pauta d'ADAPTACIÓ, pot aconseguir portar de forma correcta.  Jo , quant fa bon temps , les porto sense mitjons ( que també són de dits ) per notar millor les sensacions i millorar l'adaptació dels meus peus.

Merrel Vapor Glove

Iniciem les entrades on parlerem de material amb la que va ser la meva primera adquisició i experiència amb el tema del minimalisme, les Merrell Vapor Glove.

Jo en principi buscava unes fivefingers però degut al meu pressupost, vaig tindre que deixar-les momentàniament apartades. Tot i així, no és un calçat econòmic. Llavors el noi de la botiga hem va donar a provar les Merrell Vapor Glove i encara recordo les meves primeres sensacions. No podeu arribar a imaginar la sensació de llibertat que van experimentar els meus dits i la lleugeresa dels meus peus.

És una bamba d'asfalt, de només 6mm de sola, DROP 0( diferència d'alçada del taló i la part anterior ), uns 166 grams i amb una part anterior superampla per a que els dits del peu NADIN !!!..... i no estiguin comprimits com en altres calçats tradicionals.

Recordo el primer dia que les vaig estrenar. Va ser com a calçat del dia a dia, per anar acostumbrant els meus peus i va ser durant una visita a una pacient on vam anar a veure com corria i durant el camí hi havien troços amb pedretes. Semblava un fakir passant per sobre d'una taula amb punxes !!! Però poc a poc els meus peus es van anant ADAPTANT i cada vegada les portava més estona, no notava tant les pedres, vaig iniciar-me en el mon del corredor i fins i tot, tot i que són d'asfalt, les vaig fer anar per camins i montanya durant les meves vacances. Una passada !!!

Com a corredor novell,hem van facil.litar treballar molt bé la part de tècnica de cursa, ja que en facilitaven l'entrada de mig peu cap endevant. Són unes bambes on és poden veure tots els trets que tindríen que tenir en un principi, un bon calçat ( drop vaix , flexibles, pes lleuger d'uns 166 grams !!!, sense amortiguació, cómodes.... ).  

Però no tot van ser flors i violes. Per arrivar a portar-les vaig tindre que fer un treball important a nivell dels meus bessos i soli i treballar la tècnica de cursa. És una bamba amb la que he gaudit molt però que desaconsello a qui tingui problemes a nivell dels bessons i soli, no només perquè fa treballar de forma extra els músculs abans anomenats, sinó, sobretot, que per mí, és una mica bastant radical al tenir només 6 mm totals d'armortiguació.

Cada corredor ha d'anar a trovar les bambes que li permetin de forma segura ADAPTAR-SE a una forma de córrer més natural, i tenint en conte les seves condicions físiques i posibles lesions. En aquesta ocasió, no ha sigut el meu cas. Jo he necessitat d'una mica més de protecció, la qual he conseguit, gràcies a les bambes de la próxima entrada, les Fivefingers Spyridon MR. Tot i així no deixen de ser unes magnífiques bambes ja que et permeten gaudir molt més de les sensacions del terreny per on corres i tenir la sensació de que vas quasi descalç.

Espero que us hagi agradat i us espero en la próxima entrada !!!

Nova etapa i nou projecte

Bones a tots novament. Ara tot just queda  menys d'un mes per fer 1 any que estic en funcionament. Han passat coses molt bones, he conegut moltes persones de tot tipus , he tornat a gaudir de la meva professió com un nen petit.... Tot i així hi ha hagut alguna que altra mala experiència o decepció.

Torno a funcionar com a jo, com era l'ideia del projecte en els seus orígens i no tinc cap vincle amb cap marca ni botiga de material esportiu. Això sí, col.laboro i col.laboraré amb qui fagi falta, no seré mai més propietat de ningú, això ho tinc clar !!!
Antigament col.laborava amb la botiga TRACK, però ja és aigua passada.Li desitjo tota la sort que el destí li tingui concebuda, però jo no vull ser ja mai esclau de ningú.

Actualment col.laboro amb Feetback Running de Térmens i amb Bici 3.0 de Tàrrega,com a botigues i els 100X100 Fondistes de Tàrrega i la Joventut Atlètica d'Arbeca,com a clubs de corredors,   i espero que a la llarga siguin moltes més.

Ara us vull parlar del nou projecte per aquest blog. Vull iniciar una sèrie d'entrades per tal de donar-vos la meva opinió sobre diferent material pel corredor que vagi provant. Serà desde calçat minimalista, fins a roba o complements.
Primer de tot us diré que NO TINC RES A VEURE AMB CAP MARCA NI BOTIGA DE MATERIAL PEL CORREDOR !!!
Tot el que us diré és una opinió personal i professional, com a fisioterapeuta. El material, és material que jo m'he pagat de la meva butxaca i no m'ha deixat cap botiga o marca, que quedi clar !!!

Espero que us agradi i us convido a participar donant la vostra opinió.

El calçat de corredor adequat I

Hi ha molts interessos econòmics en tots els àmbits, i el món del corredor no queda apartat. Qui no ha sentit parlar de sabates antipronadores, estabilitzadors calcanis, suports de l'arc..., QUE NO..... QUE NO SERVEIXEN PER RES !!!!

Ara tocaria  fer-nos una sèrie de preguntes:

En quina mesura la fabricació moderna de calçat de running ( suport,estabilitat i absorció ) prevenen l'aparició de les lesions ?

Ens ha concebut malament la naturaleça ?

Estem mal adaptats ?

Som més intel.ligents que la nostra pròpia evolució ?

Com a resposta a la primera pregunta, us puc dir, que no hi ha cap estudi científic que avali a les companyies de calçat sobre que tots aquests sistemes previnguin possibles lesions en el corredor.En canvi hi ha diversos estudis que avalen que no serveixen pràcticament per a res, o fins hi tot les poden provocar:

- Les noves tecnologíes presentades anualment per les companyies de calçat són sense cap fonament científic. Dubois 2011(UP), Richards 2008 (SR)

Per exemple : http://www.livingbarefoot.info/2010/07/did-a-nike-scientist-actually-say-that-motion-control-shoes-are-uniformly-bad-for-feet/  Enllaç a web de minimalisme que informa de un cas d'un biomecànic de la marca NIKE

http://bjsm.bmj.com/content/early/2010/06/26/bjsm.2009.069849.abstract  Article en concret que tira per terra tots els sistemes del calçat actual

- Les tecnologies antipronadores integrades al calçat no disminueixen l'incidència de lesions. Myer 2011, Ryan 2011, Knapik 2010-2009 i Richards (RS) -2008 

Per exemple: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20584759 - Article de Ryan 2011

- L'amortiguació integrada al calçat no disminueix l'incidència de lesions. Myer 2011(UP), Ryan 2011,Knapik 2010-2009 Richards (RS) 2008, 2005(CR)-Rome 

Per exemple: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19387413- Artícle de Kapnik 2009-2010

Llavors, per a que son tots aquests sistemes ? Són maneres de vendre producte, sense importar la salud del qui se les posa????? AIXÒ ÉS MOLT GREU !!!

FINAL PRIMERA PART 

1ª Cursa del Ibers a Arbeca

Aquest diumenge, dia 13, estarem a la 1ª Cursa dels Ibers , a la població d'Arbeca, juntament amb els nostres companys de TRACK Bellpuig i MEDILAST.

Prepareu-vos per una gran cursa i gaudir, després, d'un bon massatge de descarga i dels nous productes en calçat i mitges pel corredor.

Síndrom Creuat Superior de Janda

Vull començar a parlar d'un tema, que degut al sedentarisme i a les posicions que adoptem mentres treballem, ens pot portar problemes. A nivell de fisioteràpia li diem el síndrome creuat superior de Janda, o sigui, en llenguatge més col·loquial, fa referència a aquelles persones , que porten el cap massa endavant i tenen les espatlles molt arrodonides.

Per a que tot funcioni bé , hi ha d’haver un equilibri de forces, entre les que tiren per un costat i per l’altre. Això no passa en aquest síndrome. Tenim  els nostres pectorals que es tensen portant les espatlles endavant i l’elevador de l’escàpula, juntament amb el trapezi superior, que tiren de l’espatlla cap amunt.

Per una altra banda,  tenim els flexors de coll  i els estabilitzadors de l’escàpula  que no actuen, estan inhibits.

Tot això ens pot portar a tenir diferents problemes i a diferents llocs, com per exemple, problemes a l’espatlla, problemes a l’ATM , problemes cervicals, problemes respiratoris al tancar i tirar l’esternó cap a dins.... i encara hem podria estendre més.

Tot això no ho podem solucionar amb un treball local només de massatge o de teràpia manual com farien gent que no està formada i de la qual us en parlo constantment. Ells només tenen al cap aquesta idea de tractament. Tractem els símptomes , no les causes.

Els fisioterapeutes intentem anar més lluny. Intentem trobar la causa i treballar sobre d’ella, i això requereix de moltes i variades tècniques, de les quals no dic que el massatge o la teràpia manual no hi estiguin , al contrari , juntament amb les altres eines que disposem  ens ajudaran  a resoldre el problema que sens planteja.

Tots tenim una empremta pròpia, la qual ens funciona  dins la nostra normalitat. Quant aquesta canvia, hem d’intentar tornar a ella , per tal de tornar a la normalitat.

Mou-te !!!!

El cos humà és una maquinària, quasi perfecta, però necessita moviment per tal de funcionar correctament. El pitjor que podem fer per ell és el SEDENTARISME .